Prioritzar els desplaçaments quotidians en mobilitat sostenible i saludable, objectiu del Compromís Metropolità 2030

Què cal aconseguir el 2030? Millorar la connectivitat i eficiència dels desplaçaments quotidians amb una reducció de la mobilitat no sostenible . Així ho ha explicat el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet, que ha donat a conèixer que el compromís per al 2030 és que a la regió metropolitana de Barcelona s’haurà produït un canvi en la distribució modal dels desplaçaments d’un 10% a favor de l’eco-mobilitat, és a dir, a través de modes de transport més sostenibles i eficients, a expenses d’una reducció del vehicle privat motoritzat. “És un objectiu que sembla poc, però respecta un canvi important i requerirà de la col·laboració de molts actors”, ha afegit.

És d’aquesta manera, que es pretén assolir una reducció de la mobilitat més contaminant, una millora de l’eficiència dels desplaçaments, una millor connectivitat entre els territoris, la minimització dels efectes negatius de la mobilitat en la salut, la reducció dels impactes ambientals i una major eficiència del sistema de transport.

Després de ser a Martorell, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Mollet, i Mataró, aquest dimarts la gira ha arribat a Santa Perpètua de Mogoda, un acte que ha tingut com a amfitriona l’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia Ripoll, que ha parlat del paper dels ajuntaments en un nou model de mobilitat: “En massa ocasions els ajuntaments en trobem poc acompanyats a l’hora d’assolir reptes com la mobilitat. Tot i així, és en els pobles i ciutats on la mobilitat sostenible va obrint camí. Malgrat tenir poques competències i recursos per fer-ho, aprovem amb la participació ciutadana els plans de mobilitat”.

Paloma Sánchez-Contador, tècnica assessora en matèria de planificació i gestió transversal de la Gerència d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, ha explicat la importància de les aliances entre administració pública i agents econòmics i socials i operadors de mobilitat a l’hora d’avançar cap a una mobilitat més sostenible i saludable. “Si no es generen aliances territorials, els plans de mobilitat no tenen èxit. Tots som part de la mobilitat i tothom la pateix. Per això, la col·laboració público-privada és clau també per una mobilitat sostenible”, ha explicat.

La mirada des del Vallès Occidental i les prioritats per aquest territori les ha aportat  Carles Rodríguez, conseller de Territori i Transició Ecològica del Consell Comarcal del Vallès Occidental que ha situat com una necessitat que la ciutadania del Vallès es pugui desplaçar en transport públic i reduir la mobilitat en vehicle privat. Per això, ha dit, les inversions en infraestructures s’han de fer mirant les necessitats d’aquesta comarca. “És contradictori fer més carreteres d’alta capacitat, cal prioritzar altres mesures com els intercanviadors ferroviaris, millorar la tarificació i una informació unificada de com podem fer tots els nostres canvis de transport i començar a construir diversos tramats del tramvia del Vallès”, ha assegurat.

La padrina de l’acte ha estat Carme Miralles, catedràtica de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona qui ha reflexionat sobre el vincle de la mobilitat sostenible i saludable, sobre “la ciutat dels 15 minuts”, sobre l’augment de l’ús de les bicicletes amb l’augment dels carrils bici, i sobre la T-Mobilitat. La mobilitat no és només qüestió d’infraestructures, ha dit, per això cal una oferta que sigui adequada i ben dimensionada, territoris adequats en aquestes infraestructures i canvi d’hàbits en les persones. “La bicicleta és el mitjà de transport més eficient, és el que gastem menys energia a 15km/h. Però què ens passa? Els carrers es van adaptant encara lentament, falten espais per circular-hi malgrat els esforços de molts ajuntaments i per connectar els municipis de l’RMB en bici, encara falta molt per fer”, ha recordat.

Image

Com aconseguir avançar cap a la mobilitat sostenible?

Per fer possible avançar cap a la mobilitat sostenible, s’han presentat una sèrie de projectes alineats amb l’objectiu central de la missió. Així, Sergi Hernández, regidor de Desenvolupament Local, Habitatge, Canvi Climàtic i Transició Energètica de l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, ha parlat del Centre de Recursos del Vehicle elèctric (CREVE), un centre pioner dissenyat específicament per donar serveis en les tecnologies del vehicle elèctric lleuger, i oferir un seguit de recursos de suport al teixit empresarial del territori per a la promoció de noves línies de negoci basades en el sector del vehicle elèctric i que ha sigut l’objecte de la visita posterior de l’acte. “Els objectius del CREVE son fomentar la reflexió estratègica cap a noves tecnologies, formar, formar i formar en nous models de mobilitat i acompanyar i ajudar en el procés de recliclatge als docents del sector”, ha explicat.

Rosina Vinyes i Ballbé, directora de Serveis Territorials de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, ha presentat el projecte de la seva ciutat anomenat Barris per a vianants, illes urbanes a l’interior de les quals la prioritat de la mobilitat és per al vianant. Beneficis del nou model de mobilitat al veïnat ‘Barris per a vianants’: “Hi ha millores que es poden englobar en quatre grans categories: 1.Cohesió social (més seguretat i xarxa de veintage), 2.Qualitat ambiental i salut de la ciutadania (física i mental), 3. Teixits comercials (comerç de proximitat), 4. Urbanisme (mobilitat i espai públic)”.

“Intentar el traspàs de tràfic de la carretera al tren, electrificar els molls de Barcelona i la descabornització del tràfic de mercaderies i buscar recursos alternatius són els objectius que tenim per als propers anys”, ha dit Jordi Torrent, cap d'estratègia del Port de Barcelona que ha explicat la descarbonització del tràfic de mercaderies: vaixells, trens, ports i terminals intermodals. Antonio J. Domínguez, CEO & Founder de Cargobici, ha presentat la Xarxa de microhubs sostenibles que estan operats amb bicicletes de càrrega fabricades a Barcelona. Són petits “magatzems” que actuen com a punt de consolidació de rutes dins de la ciutat. La càrrega es divideix o classifica en funció de les comandes i el tipus d’operativa (fulfillment o crossdocking) i es reparteix en vehicles petits (cargobikes) que no sols són més ecològics, sinó també més eficients. “Pot una bici substituir a un camió? no. Però sí que amb la xarxa de microhubs es pot fer que no superi els 3,5km o els 15 minuts i que totes les entregues siguin inferiors a una hora”, ha situat.

Daniel Pi, tresorer i portaveu de Associació per a la Promoció Transport Públic (PTP), ha defensat com la implantació d’un sistema de peatge de congestió i contaminació com seria un peatge urbà suposaria una reducció molt rellevant dels viatges en vehicle privat. Alhora, un sistema d’aquest tipus de gestió pública podria reinvertir els ingressos en la millora de transport públic: “La mobilitat és un dret, circular amb el meu cotxe com vull i contaminant, no ho és”, ha ironitzat, alhora que ha recordat que hi ha més de 20 ciutats d’Europa que ja estan aplicant aquest tipus de mesura i està funcionant.

Sílvia Solanellas, directora de la Unió de Polígons de Catalunya, ha presentat un projecte per millorar la mobilitat als polígons, entorns que són gairebé ciutats però amb ambients més hostils, perquè hi ha molts camions i és complicat tenir carrils bici. “Hem d’entendre tots els polígons de l’RMB com una xarxa de xarxes i avui en dia és molt difícil que vagin en transport descarbonitzat”. Per això, per canviar aquesta situació ha reclamat com a necessari aplicar tecnologia i innovació, transport a demanda i una millor planificació.

Per acabar l’acte, que ha estat conduït per la periodista Estrella Núñez, periodista de l'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, les persones assistents s’han traslladat al CREVE i han pogut veure com funciona un centre d’aquest tipus. La il·lustradora Cé Marina ha fet un dibuix representatiu de la missió sobre Mobilitat sostenible que s’ha presentat.  

Image

Antecedents: Barcelona Demà

Durant el mes de juny del 2020, el PEMB va obrir un procés de reflexió compartida per tal d’elaborar l’estratègia de la Barcelona metropolitana del 2030: el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”, definit com el procés col·lectiu de debat i proposta (Barcelona Demà) obert a les organitzacions de tot el territori metropolità i a les contribucions de persones expertes d’àmbits diversos, focalitzat en els reptes de la regió metropolitana de Barcelona i que, en el període 2020-2022, ha conduit a la definició del Compromís Metropolità 2030.

Durant el mes de setembre de 2022, el PEMB està duent a terme una campanya de presentació del Compromís Metropolità 2030 i les missions que s’hi recullen per tal de donar-lo a conèixer i situar-lo al centre del debat del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona.

Així, del 13 al 30 de setembre el PEMB organitza una gira per 8 municipis de la regió metropolitana de Barcelona per presentar una a una les missions vinculades al Compromís Metropolità 2030.

• Missió ‘Economia innovadora i inclusiva'  – Martorell,  13/09
• Missió ‘Nivells de renda suficients' – Santa Coloma de Gramenet,  16/09
• Missió ‘Emergència ambiental i climàtica' – Vilanova i la Geltrú,  19/09
• Missió ‘Habitatge adequat' – Mollet del Vallès,  20/09
• Missió ‘Alimentació saludable' – Mataró,  23/09
• Missió ‘Mobilitat sostenible i segura' – Santa Perpètua de Mogoda,  27/09
• Missió ‘Cohesió territorial'  – El Prat de Llobregat,  29/09
• Missió ‘Vitalitat cultural' – Rubí,  30/09

Recupera el vídeo resum de la jornada.